Podologia equina: manteniment dels cascs sense ferradures (Barefoot)

Mantenir els cascs del cavall en condicions òptimes és essencial per garantir no només la salut i el benestar de l'animal, sinó també el seu rendiment en el dia a dia. El casc és una estructura única que protegeix les extremitats, actua com a amortidor d’impactes i juga un paper important en el funcionament del sistema circulatori i limfàtic.

El casc té un creixement continuat (aproximadament 1 cm al mes) de manera que pot regenerar-se completament amb aproximadament un any. A més el creixement del casc és estimulat pel seu desgast.

És necessari fer un seguiment constant per mantenir l’equilibri entre el creixement natural i el desgast per l’activitat quotidiana i les condicions del terreny.

Equilibri entre desgast i creixement

Quan un cavall no porta ferradures, s’ha de determinar si el desgast natural del casc és suficient per compensar el seu creixement o viceversa, si el creixement és superior al desgast. Idealment, busquem un equilibri entre aquests factors, de forma que el casc del cavall s'autoreguli.

En cas que això no sigui així, com és en la majoria dels casos, hem d’analitzar una sèrie d'aspectes com la dieta de l’animal, la presència de possibles patologies i el nivell d’activitat diària i les condicions d’aquesta. En cas que el desgast superi el creixement, es poden implementar solucions alternatives com l’ús de botes protectores o la incorporació de resines, de forma temporal, fins a trobar la forma d’obtenir un creixement igual o superior al de desgast.

Aquestes mesures tenen la finalitat d’evitar la necessitat de ferrar un cavall que mai ha portat ferradures, atès que aquesta intervenció pot alterar les funcions naturals del casc i comportar un procés correctiu molt més complicat i costós.

Imatge casc llarg i retallat. Del llibre Nevzorov Haute École Hoof Principles.

Per als cavalls que han estat ferrats permanentment, la situació és una mica diferent. Aquí, és indispensable establir una transició acurada que faciliti la recuperació, parcial o total, de les funcions naturals del casc.
Aquesta transició requereix un treball per garantir les condicions de vida que respectin i fomentin les necessitats biològiques del cavall (nutrició adaptada, accés a aigua i suficient moviment en terreny adequat) i un monitoratge de la salut del cavall, perquè els canvis metabòlics i fisiològics que experimenta el cavall quan el mecanisme del casc es reactiva són molt grans i a vegades poden presentar complicacions.

A Amic Cavall, treballem amb la línia de les investigacions fetes en l’estudi dels cavalls salvatges, evidències històriques i de cultures on no es ferren els cavalls. Aquests viuen i treballen sense ferradures en terrenys exigents i presenten una morfologia adaptada a les condicions naturals més extremes, en la línia d’autors com Jamie Jackson, Pete Ramey i la Dra. Giltrud Strasser.

Perills quan es trenca l’equilibri

És important comprendre que un desequilibri entre el creixement i el desgast del casc pot donar lloc a problemes greus. Un desgast excessiu exposa les parts més sensibles del casc, fet que pot provocar molèsties, coixeres o fins i tot lesions per l'exposició directa a superfícies agressives. D’altra banda, un creixement descontrolat també pot afectar la mecànica del moviment, generant tensions innecessàries en tendons, lligaments i musculatura, la qual cosa incrementa el risc d’aparició de coixeres i altres molèsties cròniques.

“Un 95% de les coixeres s’originen en el casc dels cavalls” Dra. Hiltrud Strasser

Segons la situació inicial i les condicions particulars de cada cavall s’haurà de prendre un tipus o altre de mesures. Un cavall descalç saludable ha de tenir unes condicions de vida saludables.

Un altre aspecte fonamental és l’optimització de les condicions ambientals en què viu el cavall. El disseny i la disposició dels espais són essencials per estimular alhora el creixement i el desgast equilibrat. L’ús de superfícies variades que estimulin el moviment i la proposta d’un entorn que afavoreixi la circulació són elements que ajuden a mantenir l'estat òptim del casc.

El disseny i la disposició dels espais són essencials per estimular alhora el creixement i el desgast equilibrat.

Creixement excessiu del casc. © Peter Laidely.

El manteniment dels cascs no és només una qüestió de retalls o intervencions puntuals, sinó una estratègia global. Tant la nutrició com la dosificació de l’exercici físic, així com la cura i l’entorn en què es mou el cavall, han de ser part d’un pla integral de benestar. Aquesta visió holística és la que permet anticipar possibles desequilibris i intervenir de manera preventiva, evitant així complicacions que podrien afectar seriosament la salut i el rendiment de l’animal.be tu texto aquí...

El retall del casc

Els retalls es realitzen amb l’objectiu de restablir una forma anatòmica que garanteixi un equilibri i una funcionalitat òptims, tot adaptant, quan escau, les condicions de vida per afavorir un funcionament més saludable.

Som partidaris de retallar més sovint però menys, que esperar a creixements excessius del casc, ja que com hem dit a major intervenció major creixement, i l’objectiu és haver d’intervenir el mínim possible. El retall pot ser la part més visible de la nostra intervenció, però manca de sentit si no es tenen en compte tots els altres aspectes mencionats.

Corral dinàmic amb materials abrassius com grava i còdols.

Dificultats en la transició

El procés de transició, especialment per als cavalls que han estat ferrats permanentment, requereix paciència i un seguiment molt proper. És normal que durant aquest període el cavall pugui experimentar algunes dificultats, com ara una temporal sensibilitat augmentada o una resposta diferent davant de determinats tipus de terreny. En casos més greus, en què les disfuncions del mecanisme natural del casc han afectat el funcionament intern del cavall poden produir-se inflamacions i altres patologies que s’han d’acompanyar. Per això aquestes etapes de transició fan aconsellable comptar amb l'assessorament d’especialistes, que puguin ajustar les intervencions segons l’evolució de cada cas.

Una Inversió en Benestar, Rendiment i Alegria

Tenir cura dels cascs dels cavalls sense ferradures des d’una perspectiva global i integradora com la que s’ha presentat és una inversió clau per establir una relació positiva amb els nostres cavalls. Si ells estan saludables i amb energia tindran una millor disposició a aprendre i treballar amb nosaltres. Aquesta inversió no només millora la qualitat de vida de l’animal, sinó que també es tradueix en una millora del seu rendiment, una menor incidència de lesions i una major esperança i qualitat de vida.

“Només en poquíssims casos n’hi ha prou amb treure la ferradura per aconseguir un cavall descalç saludable.” Dra. Hiltrud Strasser